Coaatmca | ACTUALITAT CGATE
17419
post-template-default,single,single-post,postid-17419,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

ACTUALITAT CGATE

ACTUALITAT CGATE

Coordinació de Seguretat i Salut en obres d’ampliació d’hospital: només arquitectes tècnics i arquitectes

 

La Inspecció de Treball ha de requerir al promotor perquè es designi un tècnic competent

El TSJ de Cantàbria reitera la doctrina que obliga a la Inspecció de Treball a requerir al promotor perquè designi com a coordinador de seguretat i salut a un arquitecte tècnic o arquitecte, i no és competent l’enginyer tècnic de mines ja designat per realitzar tal funció a les obres d’ampliació i reforma d’un hospital, tot això segons una ja consolidada doctrina jurisprudencial.

El procediment va ser iniciat a instàncies del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Cantàbria i va concloure amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (núm 408/2017, de 22 de desembre de 2017; Rº 164/2016), que s’acompanya, la qual conclou amb la següent decisió:

“(…) condemnam a l’administració demandada al fet que per la Inspecció de Treball i Seguretat Social es requereixi i de trasllat (a la promotora) de la seva obligació de designar com a coordinador de seguretat i salut de l’obra d’ampliació i reforma de l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla a un arquitecte tècnic o arquitecte … “

 La sentència, remetent-se a les seves anteriors resolucions de 11 de febrer de 2011 (Rº 483/2009) i 30 de juny de 2016 (Rº 90/2016) ens recorda el que ja en aquesta última establia:

 “… és evident que hi ha una relació estreta entre els coneixements necessaris per a l’eficaç realització de la coordinació en matèria de seguretat i salut i els coneixements necessaris per al desenvolupament de l’activitat a la qual s‘ha de projectar aquesta coordinació. Pot sostenir-se que l’eficaç protecció que és la fi de la coordinació sobre aquesta [sic] requereix de la interrelació de coneixements científics i tècnics relatius a la matèria de seguretat i salut en el treball amb els coneixements sobre l’activitat tècnica de què es tracti, doncs aquesta interrelació és la que permet que els principis i regles que regeixen la matèria de seguretat i salut en el treball es realitzin eficaçment atenent les necessitats concretes de l’activitat. Això dit, resulta raonable concloure que, quan com és el cas, es tracta de la coordinació, des de la perspectiva de la seguretat i salut en el treball d’una obra de construcció d’un habitatge l’efectivitat de la protecció d’aquests béns (que és , fet i fet, la fi que ha de guiar la solució de conflictes com el de referència) requereix que el que realitzi la funció de coordinació sigui un arquitecte tècnic o arquitecte, quant són titulacions que inclouen, específicament i en profunditat, coneixements científics i tècnics suficients sobre construcció d’habitatges. “

Així mateix, cal destacar que la sentència, enfront de l’al·legada infracció del principi de lliure competència (tantes vegades esgrimida per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en resposta a les contumaços denúncies dels Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials), resol que en l’assumpte analitzat

“… es dóna un valor essencial com és la seguretat i salut dels treballadors en la realització del seu treball, i exigir que la funció de coordinació i control del compliment de les normes que pretén garanteix aquest valor (al seu torn, dret dels treballadors ), la realitzin professionals la titulació dels quals impliqui la preparació específica i profunda en l’objecte del treball de què es tracti (en aquest cas, la reforma i ampliació d’un hospital), de cap manera es pot veure com un obstacle injustificat a la lliure competència dels professionals d’una determinada titulació, sinó, tot el contrari, com una exigència proporcionada a la fi de l’essencial garantia del referit dret dels treballadors.

(…)

Una cosa és la designació de la persona concreta que hagi d’exercir la referida funció, i una altra ben diferent la titulació professional que ha de tenir. En el primer, hi pot haver un marge d’apreciació de l’Administració, però en el segon és una qüestió reglada pel Dret, per les normes i principis que regeixen el dret a la salut i seguretat dels treballadors (…) “