Dues noves sentències neguen la competència d’enginyers i enginyers tècnics per a exercir com a coordinadors de seguretat i salut en obres del grup 2.1
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha dictat recentment dues sentències en les quals es nega les competències dels enginyers i enginyers tècnics per a l’acompliment de les funcions de coordinador de seguretat i salut en obres corresponents als usos establerts en l’art. 2.1.a) LOE (administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural).
En la primera sentència, dictada el passat 13 de desembre, el TSJ estima el recurs contenciós administratiu presentat pel COAATIE de A Coruña com a conseqüència d’un anunci de licitació i plec de clàusules administratives particulars d’un contracte de servei per a realitzar la direcció d’execució i coordinació de seguretat i salut d’un nou centre de salut, en el qual s’especificava que la titulació acadèmica i professional requerida per a la coordinació de seguretat i salut era arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic. El Tribunal conclou que, en raó de la mena d’obra en qüestió, els enginyers o enginyers tècnics no són professionals legalment idonis per a l’acompliment d’aquests serveis de coordinació de seguretat i salut, i per aquest motiu la demanda ha de ser estimada….
La segona sentència, dictada en la mateixa data que l’anterior, és molt similar a la primera, sent en aquest cas el recurrent el Consello Galego de Colegio de la Arquitectura Técnica que va impugnar amb èxit el plec del contracte per a la realització del servei de direcció d’execució i coordinació de seguretat en les obres d’ampliació de l’Institut Firal de Vigo (IFEVI), en considerar que els enginyers i enginyers tècnics no són competents per a desenvolupar aquest servei en contra del que s’estableix en el plec. Cal destacar que una de les qüestions controvertides és si les obres estaven o no incloses en l’art. 2.1.a de la LOE. Referent a això, la sentència contempla el següent:
El Lletrat de la Xunta de Galícia argumenta que “en el cas que ens ocupa no estem davant una obra que encaix en algun dels supòsits previstos en l’article 2.1.a) de la LOE, com pretén l’entitat recurrent a partir d’una escarida informació que sobre tal construcció apareix en la web del IFEVI, perquè l’ampliació d’un pavelló com a centre de congressos i exposicions no pot considerar-se com un edifici destinat a un ús administratiu, sanitari, religiós, residencial o cultural, sinó que la seva utilitat o ús és més àmplia que la d’una solo d’aquestes destinacions”.
Aquesta argumentació no desvirtua que estiguem davant una obra l’ús principal de la qual es pot incardinar en almenys dues de les tipologies de l’article 2.1 a) de la LOE (administratiu i cultural), la qual cosa és suficient per a considerar justificada la subsumpció en aquest. L’al·lusió a l’amplitud d’usos no permet obviar la correcció de la qualificació de l’obra en aquest grup i, per tant, l’exclusivitat competencial d’arquitectes i arquitectes tècnics per a direcció d’obra i direcció d’execució d’obra, ja que no s’ha acreditat la destinació a un ús no contemplat en l’article 2.1 a) de la LOE.
En conseqüència, es justifica la correlativa exclusió dels enginyers i enginyers tècnics per a l’acompliment de funcions de coordinació de seguretat i salut, en funció de la naturalesa de l’obra i els seus usos principals, en estar previst legalment un repartiment de competències en funció de la naturalesa de l’obra, definida pels seus usos principals, usos que en aquest cas determinen que ens trobem davant una obra pertanyent al grup de l’article 2.1 a) de la LOE, per a la qual la competència exclusiva del projecte i la direcció d’obra seria dels arquitectes i la de direcció d’execució d’obra dels arquitectes tècnics.”
