Coaatmca | al.legacions iee
20951
post-template-default,single,single-post,postid-20951,single-format-standard,theme-bridge,qode-quick-links-1.0,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

al.legacions iee

al.legacions iee

El COAAT Mallorca demana al Govern que tracti l’IAE com una eina útil de millora de la qualitat de vida dels ciutadans

 

La corporació presenta tot un seguit d’al·legacions al Projecte de decret per a la regulació dels Informes d’avaluació d’edificis

 

El Col·legi d’Aparelladors de Mallorca ha presentat aquesta setmana les seves al·legacions al Projecte de decret pel qual es regulen els informes d’avaluació d’edificis i el seu Registre, davant la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears.

Entre les principals qüestions plantejades, destaca el reiterat oferiment de la corporació a l’administració, en tot allò que aquesta necessiti pel que fa a la “revisió d’aspectes tècnics rellevants per al desenvolupament i execució del futur decret” o en relació a aspectes concrets com ara “l’impuls i agilització de les inspeccions” en la necessitat d’abordar “la problemàtica que representa la implantació de l’IAE en els municipis petits”.

El col·legi considera important que es manifesti “el compromís per part de l’administració que l’IAE sigui tractat com una eina útil per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, reconeixent tot el seu potencial, sense perjudici d’allò que la corporació ve defensant com a principi rector de les seves diferents participacions al desenvolupament normatiu en diversos àmbits: que cada una de les competències administratives sigui exercida -amb la necessària coordinació- a dintre del seu àmbit, precisament per major eficàcia en dit exercici competencial”.

 

Principals al·legacions del COAAT Mallorca

El col·legi apunta que “únicament l’antiguitat de l’edifici” ha de determinar “l’obligatorietat de realització de l’informe d’avaluació”, mentre que ha de ser “l’ús de l’edifici” el que determini el contingut, a partir de l’àmbit d’aplicació que contempla el projecte de decret “d’avaluació de l’estat de conservació per als edificis de més de 30 anys, que es completa amb l’avaluació de l’accessibilitat i l’eficiència energètica per als que superin els 50 anys”.

En aquest sentit, pel que fa a les exempcions previstes, es veu convenient “ampliar els casos, excloent els edificis desocupats (sense ús) de l’obligació d’avaluació d’accessibilitat i eficiència energètica, ja que poden ser objecte de demolició o rehabilitació, i el mateix es pot considerar per als edificis en obres o amb llicència de reforma o rehabilitació concedida o en tramitació”.

“La potestat concedida als ajuntaments per obligar a efectuar l’informe a aquells edificis que presentin greus deficiències, tot i no estar obligats per antiguitat, s’hauria de concedir igualment per als edificis que formen part d’un conjunt, o unitat d’actuació, afectats per projectes de remodelació, regeneració o renovació urbanes, o que puguin considerar-se de risc per estar ubicats en zones inundables o afectades per problemes de sòls inestables, o amb deficiències en les seves infraestructures”.

El col·legi ha anotat també que no és pertinent “considerar com a objectiu de l’avaluació orientar les persones propietàries en les actuacions a realitzar per complir amb el deure de conservació, manteniment i rehabilitació, ja que això excedeix del contingut del mateix, que únicament ha de consistir en la descripció d’una situació”.

Pel que fa també a l’abast es suggereix “contemplar l’obligatorietat de la inspecció de la totalitat de les plantes, a criteri del tècnic inspector, en determinats casos, per exemple en el cas d’edificis afectats per aluminosi”.

El projecte de decret obre la possibilitat que el tècnic proposi un estudi més detallat i amb proposta d’intervenció, “la qual cosa es considera pertinent, si bé convé aclarir que aquest estudi supera el concepte de mer informe i ha de consistir en un peritatge, que s’ha de realitzar amb una major exigència d’especialització”.

Entre les al·legacions presentades hi ha també l’exigència de que es defineixi “clarament què s’entén per obres de manteniment i obres de reforma, adaptant-se a les definicions del CTE” a la qual cosa s’ha d’afegir “l’obligació que el mateix CTE estableix, en el seu art. 1.4, del compliment de les exigències bàsiques, en la forma que s’estableixi per reglament, en el projecte, la construcció, el manteniment, la conservació, i l’ús dels edificis i les seves instal·lacions, així com en les intervencions en els edificis existents. Després de l’entrada en vigor de la Llei 8/2013 de 26 de juny, popularment coneguda com la llei de les tres erres, l’àmbit d’aplicació del CTE s’amplia a les intervencions en els edificis existents”.

Finalment, pel que fa al registre dels informes, s’assenyala una contradicció entre articles “ja que únicament es preveu que s’inscriguin els informes amb resultat favorable”, buidant de contingut el propi registre, que té per objecte recopilar la informació sobre l’estat de conservació dels edificis de les Illes Balears.