Coaatmca | llei de canvi climàtic
18009
post-template-default,single,single-post,postid-18009,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

llei de canvi climàtic

llei de canvi climàtic

EL COAATMCA defensa la introducció de mesures de reducció de la demanda energètica en edificacions existents i els embornals de CO2 per compensar la petjada de carboni

 

 

Les propostes s’inclouen en les al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic que han estat presentades aquesta setmana

 

 

El Col·legi d’Aparelladors de Mallorca ha registrat aquesta setmana les al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears, elaborat per la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

El document ha estat elaborat pels arquitectes tècnics Marco Menéndez (secretari de la junta del col·legi) i José Manuel Busquets. Tots dos són experts en eficiència energètica i tenen àmplia experiència en el camp de la consultoria energètica i ambiental.

Entre les principals al·legacions a la futura norma, es troba la petició de reducció de la demanda energètica en el parc edificatori, especialment en el sector de l’edificació residencial i dels edificis d’ús terciari, com a fase prèvia al foment de les energies renovables.

D’aquesta manera, el Col·legi entén que és prioritari procurar millores energètiques en els edificis per després impulsar un ús de renovables dimensionat a la demanda resultant.

En aquest sentit, el text proposat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic esmenta breument la necessitat d’impulsar mesures per a l’absorció de CO2, de manera que el Col·legi considera que s’haurien de tractar alternatives vinculades a l’economia circular i els embornals per absorbir CO2 (boscos, parcs, zones verdes), perquè Balears no només redueixi la seva petjada de carboni, sinó que a més la compensi.

Així el text presentat aquesta setmana assenyala que un ús més eficient de les matèries primeres podria generar un estalvi estimat als consumidors d’uns 600.000 milions d’euros a nivell europeu i la creació d’ocupació d’uns 580.000 nous llocs de treball, associats a aquest nou model *.

El COAATMCA proposa també la redacció d’un Decret d’Ecoeficiència propi de les Illes Balears que augmenti els nivells d’exigència presents en la legislació estatal (CTE i RITE) sobre el concepte i disseny d’un Edifici de Consum Gairebé Nul, atès que tant la Directiva Europea 2012/27 / UE com el RD 56/2016 segueixen amb una definició genèrica.

Amb aquest Decret autonòmic les Balears es col·locarien al capdavant d’Espanya i d’Europa en matèria de regulació d’eficiència energètica, establint obligatorietats pel que fa al disseny d’embolcalls tèrmiques, disseny bioclimàtic, envoltant estanca a l’aire o l’obligatorietat d’instal·lar sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor.

Tot i això el Col·legi sol·licita una flexibilització respecte a la proposta que fa la llei sobre aconseguir la lletra “A” en tots els projectes que s’iniciïn a partir de 2025.

El col·legi demana igualment una menció especial i mesures encaminades a millorar l’eficiència energètica i la reducció de consum de les instal·lacions hoteleres existents, com a principal indústria a les Balears i a la qual la futura llei no es refereix expressament en cap moment.

Les al·legacions presentades fan també referència en diverses ocasions al Certificat energètic com a eina que hauria de servir per complir els objectius pels quals va ser creat i per això es proposa que contingui, sempre que sigui possible, un estudi de rehabilitació energètica, amb mesures de millora clares i ben definides, valorades econòmicament i amb un estudi del període d’amortització de la inversió.

En relació amb tot això, s’indica la necessitat de documentar aquests certificats en el moment dels registres i visats pels corresponents Col·legis Professionals de la mateixa manera que el registre col·legial, durant la fase d’emissió de Certificats Finals d’Obra, de la qualificació energètica de l’obra finalitzada.

A més, i per facilitar el control d’emissions de carboni en el sector d’edificació, s’introdueix la possibilitat d’incorporar en els projectes l’indicador de referència de les emissions durant l’execució, la vida útil i la demolició de cada edifici.

Altres suggeriments que aporta el document es refereixen a la sol·licitud d’una menció a la microgeneració d’energia elèctrica que fomenti la transició cap a un model productor d’energia descentralitzat o la reducció d’impostos, per a qualsevol usuari final i no només l’Administració, que contracti un subministrament d’energia procedent de fonts renovables.

El COAATMCA en suport a iniciatives ambicioses i de profund calat, com pot ser la futura Llei de Canvi Climàtic de les Illes Balears, celebra la proposta de creació de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i sol·licita al Govern participar de manera activa en el Consell Balear del Clima, el Comitè d’Experts i l’Institut Balear de l’Energia.

*An Ambitious EC circular economy package, Factsheet on the circular economy. 2015. Recollit pels ministeris d’Economia, Indústria i Competitivitat i d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Espanya Circular 2030. Estratègia espanyola d’economia circular. Esborrany per a informació pública. Febrer 2018.

Avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears

[pdf-embedder url=”http://www.coaatmca.com/wp-content/uploads/2018/04/Avantprojecte-de-llei-de-canvi-climàtic-i-transició-energètica-1.pdf” title=”Avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica (1)”]