Es tracta d’una sentència especialment rellevant i positiva perquè consolida la doctrina jurisprudencial que estableix que els enginyers i enginyers tècnics no són competents per a subscriure ITES, IEES, certificats per a llicències de segona ocupació o actuacions anàlogues, que afectin edificis d’ús residencial
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació interposat pel CGATE contra la sentència de l’Audiència Nacional que, assumint la tesi de la CNMC, reconeixia competències als enginyers i enginyers tècnics per a emetre certificats per a l’obtenció de llicències de segona ocupació d’immobles destinats a ús residencial.
Es tracta d’una sentència especialment rellevant i positiva perquè consolida la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal en 2014 i 2015 confirmant, sobre la base del principi d’especialitat, que els enginyers i enginyers tècnics no són competents per a subscriure ITES, IEES, certificats per a llicències de segona ocupació o actuacions anàlogues, que afectin edificis d’ús residencial.
El Tribunal Suprem resol així la controvèrsia sobre quins tècnics són competents per a subscriure informes i certificats relatius a la seguretat i habitabilitat dels edificis residencials, estenent a aquesta mena d’intervencions professionals la reserva d’activitat de la LOE en favor d’Arquitectes Tècnics i Arquitectes. En el Fonament de Dret Tercer, s’estableix a aquest efecte el següent:
“Es cierto que la emisión del certificado para obtener una licencia de segunda ocupación de un inmueble destinado a vivienda no implica la realización de un proyecto ni la dirección o ejecución de obras de nueva construcción o alteración sustancial de lo ya construido, pero certifica si dicho inmueble se ajusta a las condiciones que permitieron la obtención de la licencia de primera ocupación -acreditando que cumple las exigencias del proyecto edificatorio, con la normativa urbanística y se ajusta a las condiciones exigibles para el uso al que se destina, y por ende respeta las exigencias de seguridad y habitabilidad-, por lo que su emisión debe encomendarse a aquellos profesionales que están cualificados, por su formación y por las competencias adquiridas para evaluar tales extremos, considerándose que en el caso de inmuebles de uso residencial estos son los arquitectos y arquitectos técnicos y no los ingenieros técnicos industriales.”
Cal destacar també el pronunciament del Suprem quant al deure de motivació dels actes administratius sobre la base de la Llei de Garantia d’Unitat de Mercat:
“Los posteriores actos administrativos, que en cumplimiento de estas previsiones requieren la intervención del profesional competente, no están obligados a motivar las razones de interés general, necesidad y proporcionalidad de dicha exigencia. La norma que estableció la necesaria intervención administrativa y la reserva de una actividad a unos titulados ya ponderó tales razones de interés general y la proporcionalidad de su implantación.”
Encara estan pendents de resolució altres dos recursos de cassació interposats pel CGATE sobre els tècnics competents per a subscriure IEES/ITEs i actuacions anàlogues que, de ben segur, reafirmaran la doctrina jurisprudencial exposada.
