El Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha dictat una sentència a favor de l’habilitació legal dels arquitectes tècnics per a la redacció de projectes de canvis d’usos d’edificis. En el seu escrit, el Tribunal desestima el recurs d’apel·lació interposat pel Col·legi d’Arquitectes d’Astúries contra la sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu núm. 6 d’Oviedo, la qual ja estimava el recurs interposat pel COAAT d’Astúries contra la resolució dictada per l’Ajuntament de Pravia, en la qual es requereix la titulació d’arquitecte per a elaborar el projecte de reforma d’un edifici sotmès a protecció integral.
La sentència del TSJ d’Astúries, declarada ferma el passat 21 de febrer, considera ajustat a dret el projecte de reforma subscrit per un arquitecte tècnic, ja que les obres que es preveuen en l’edifici només impliquen un canvi d’ús de la tercera planta (per a galeria i taller d’art), mentre que la resta manté el seu ús d’habitatge.
En aquest sentit, el Tribunal assumeix el criteri ja al·legat en la sentència del TSJ de Madrid de 9 de juliol de 2009, en la qual ja s’assenyalava que:
“En el present estem davant un supòsit de canvi d’ús no de la totalitat de l’edifici sinó d’una de les seves parts, la Llei es refereix a canvi d’ús de l’edifici pel que ha d’entendre’s de la totalitat de l’edifici, ja que si hagués volgut referir-se a una de les seves parts l’hauria especificat, per la qual cosa la sala no entén precís projecte arquitectònic signat per arquitecte superior havent d’estimar-se el recurs d’apel·lació”.
D’altra banda, destaca l’exposat en el Fonament de Dret Quart perquè, a la vista de l’entitat i abast de les obres projectades per l’arquitecte tècnic, les quals afecten elements protegits de l’edifici (fusteria exterior i interior), i entenent que amb tals obres no resulta compromesa la finalitat protectora perseguida per la normativa vigent, el Tribunal ve a compartir el criteri mantingut per la sentència del TSJ de Madrid de 27 d’abril de 2006, la qual estableix que:
“La protecció de l’edifici no atorga cap monopoli competencial als arquitectes. És evident que, si la protecció és d’algun element estructural de l’edifici, en el cas d’actuar sobre els mateixos, haurà d’intervenir a l’arquitecte, però no perquè l’edifici estigui protegit, sinó perquè s’actua sobre l’estructura, i en aquest cas la competència única per a redacció del projecte si correspon a l’arquitecte. Però si la protecció es refereix elements diferents de l’estructura de l’edifici, com pot ser la mera distribució interior del mateix el projecte fos redactat per un arquitecte tècnic, perquè la capacitat i preparació d’aquests professionals no ho és per raó de la protecció de l’immoble sinó de la seva preparació prèvia per a la redacció de tals projectes d’obres. I això amb independència que la llicència pugui o no ser concedida d’actuar-se sobre elements protegits, atès que aquesta nova qüestió i la mateixa pot ser denegada tant es redacti el projecte per arquitecte, com per arquitecte tècnic”.
