Només un 0,6% dels edificis d’habitatges a Espanya són universalment accessibles. Encara un 63% dels blocs de pisos no tenen una entrada accessible des del carrer i un 22%, ni tan sols compta amb ascensor.
A aquestes dades cal sumar-li l’existència de 4,3 milions d’espanyols amb alguna mena de discapacitat (87 milions de persones a la Unió Europea), gairebé el 50% d’elles majors de 65 anys i l’envelliment d’una població amb una mobilitat reduïda creixent i un altre tipus de discapacitats.
Davant aquesta situació i amb l’objectiu de millorar, el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ha acordat la creació d’una Comissió d’Accessibilitat que treballarà en diversos àmbits per a optimitzar l’estat del parc edificat en aquesta matèria. El tresorer del COAAT Mallorca, Pau Gomila, forma part d’aquesta comissió, en la qual també participen representants d’Extremadura, Consell Gallec i dels col·legis d’arquitectes tècnics d’Àlaba, Barcelona, Pontevedra, Granada, la Corunya i Madrid.
Una de les primeres actuacions de la nova comissió del CGATE està sent la recopilació de tota la documentació disponible en la xarxa col·legial per a aglutinar-la en un espai comú nacional. També es treballa en la formació d’una àrea d’actuació específica per als professionals de l’arquitectura tècnica i en l’assistència a congressos, convencions internacionals com CONTART i altres fòrums professionals en els quals donar a conèixer la situació i generar un debat sobre els reptes i possibles solucions a aquest problema.
La normativa vigent determina que els espais i edificacions existents, susceptibles d’ajustos raonables, haurien d’haver-se adequat a les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat abans del dia 4 de desembre de 2017 (text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social). “No obstant això, han passat sis anys des de la data establerta i ni tan sols la meitat del parc edificat ha complert l’objectiu. La normativa i la seva estricta aplicació han de jugar un paper fonamental per a avançar significativament en matèria d’accessibilitat”, segons el vocal de la Comissió Executiva del CGATE Rafael Luna.
En 2010 es van incorporar al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) les condicions d’accessibilitat, per la qual cosa tots els edificis construïts abans d’aquesta data -la immensa majoria- són susceptibles de no complir amb la normativa actual. La Comissió d’Accessibilitat creu que les Administracions (estatal, autonòmica i local) són fonamentals a l’hora de salvar les barreres i, malgrat els esforços en les dotacions d’ajudes i subvencions per a pal·liar la deficiència d’accessibilitat en els edificis, encara queda molt camí per recórrer.
Les barreres arquitectòniques en edificis existents converteixen, en molts casos, els habitatges en autèntics paranys. Segons dades de la Fundació Mútua de Propietaris, 100.000 persones a Espanya no poden sortir al carrer per no ser accessibles els immobles on viuen i el 22% de les persones amb mobilitat reduïda ha hagut de canviar d’habitatge per aquest mateix motiu.
En els edificis espanyols, les principals barreres són l’aparició d’esglaons en els accessos a establiments o portals residencials, la dificultat en la deambulació a l’interior dels locals per l’existència d’espais de reduïdes dimensions, l’absència de serveis higiènics accessibles o la inexistència d’ascensor entre plantes.
La Comissió d’Accessibilitat del CGATE creu que, en la majoria de casos, la qüestió econòmica i la falta d’acord entre veïnats són les causes que no es duguin a terme les obres necessàries per a adequar els edificis a les condicions d’accessibilitat universal. En molts casos, aquestes obres tenen un cost bastant elevat, atès que cal instal·lar o substituir ascensors i, sovint, les intervencions afecten elements estructurals (encara que de manera parcial).
Els arquitectes tècnics tenen un paper fonamental en l’assessorament i la gestió sobre les ajudes disponibles per a les comunitats de propietaris. “La nostra professió és fonamental en la transició del nostre parc edificat cap a l’accessibilitat universal en edificis i entorns urbans. Comptem amb les atribucions i les competències necessàries per a projectar i executar solucions d’accessibilitat atenent paràmetres econòmics, normatius i dimensionals”, segons Luna.
